MELISOPALINOLOGIA

Plantes mel·líferes i pol·linitzadores a Catalunya: Un estudi melisopalinologic

La importància dels pol·linitzadors:

Els pol·linitzadors, com les abelles, papallones i borinots, juguen un paper crucial en la nostra vida i la del planeta. Són responsables de la reproducció d'aproximadament el 80% de les plantes amb flors, incloent moltes de les que ens proporcionen aliments i medicaments.

Melisopalinologia:

La melisopalinologia és la ciència que estudia la relació entre les abelles i les plantes amb flors. Inclou l'estudi de la mel, el pol·len i la seva importància per a la pol·linització.

Plantes mel·líferes i de pol·len:

• Plantes mel·líferes: Produeixen nèctar, una substància rica en sucres que alimenta les abelles i altres pol·linitzadors.
• Plantes de pol·len: Produeixen pol·len, una substància rica en proteïnes que els pol·linitzadors necessiten per alimentar les seves larves.

Algunes plantes mel·líferes i de pol·len a Catalunya:

Mel·líferes:

• Lavanda (Lavandula angustifolia): Una planta aromàtica mediterrània que floreix a la primavera i l'estiu.
• Romaní (Rosmarinus officinalis): Un arbust aromàtic mediterrani que floreix a la primavera i l'estiu.
• Farigola (Thymus vulgaris): Una planta aromàtica mediterrània que floreix a la primavera i l'estiu.
• Taronger (Citrus sinensis): Un arbre fruitós que floreix a la primavera.
• Gira-sol (Helianthus annuus): Una planta anual que floreix a l'estiu.

De pol·len:

• Salze (Salix spp.): Un arbre caducifoli que floreix a la primavera.
• Avellaner (Corylus avellana): Un arbust caducifoli que floreix a la primavera.
• Cirerer (Prunus avium): Un arbre caducifoli que floreix a la primavera.
• Card marià (Silybum marianum): Una planta herbàcia que floreix a l'estiu.
• Dent de lleó (Taraxacum officinale): Una planta herbàcia que floreix a la primavera i l'estiu.

És important plantar una varietat de plantes mel·líferes i de pol·len, per a proporcionar aliment i refugi als pol·linitzadors durant tot l'any.

Consells per a afavorir els pol·linitzadors al teu jardí:

• Evita l'ús de pesticides i herbicides.
• Planta una varietat de plantes amb flors de colors i formes diferents.
• Deixa que creixi la vegetació autòctona.
• Proporciona aigua a les abelles i altres pol·linitzadors.

Amb un poc d'esforç, podem crear un espai més habitable per als pol·linitzadors i contribuir a la conservació de la biodiversitat.

A més dels exemples enumerats, hi ha moltes altres plantes mel·líferes i pol·linitzadores a Catalunya. Un estudi melisopalinologic detallat pot proporcionar informació valuosa sobre la seva distribució, fenologia i potencial per a la pol·linització.

Asparagus acutifolius L. LILIÀCIES Esparreguera de bosc - espárrago

Esparraguera a la floristeria: un error gastronòmic memorable

Fa uns anys, vaig sentir una anècdota divertida que em va quedar gravada a la memòria. Un dia, una persona amant de les truites d'esparrecs va anar a la floristeria amb la il·lusió de comprar una esparraguera per a conrear els seus propis espàrrecs a casa. La idea era senzilla: tenir a la seva disposició un subministrament constant d'aquest ingredient tan apreciat per a preparar les seves delicioses truites.

No obstant això, la persona en qüestió, probablement per la seva falta de familiaritat amb el camp i les plantes, no va tenir en compte un detall important: no totes les esparragueres són iguals. Hi ha una diferència crucial entre les esparragueres de camp (Asparagus officinalis),

                                         

 que produeixen els espàrrecs que consumim habitualment, i les esparragueres ornamentals (Asparagus densiflorus), que es cultiven per la bellesa del seu fullatge i no per les seves tiges comestibles.

Com era d'esperar, la persona va plantar la seva flamant "esparraguera" al jardí, esperant amb il·lusió la collita dels seus primers espàrrecs frescos. Però, quina va ser la seva sorpresa quan, després de mesos de cura i atenció, va tastar els seus preuats espàrrecs i va descobrir que eren amargants i completament inadequats per al consum!

Afortunadament, el seu paladar li va permetre identificar immediatament que hi havia alguna cosa malament. El gust desagradable dels espàrrecs ornamentals va ser la prova irrefutable que havia comès un error innocent al comprar una planta que no era la que buscava.

Aquesta anècdota, a més de divertida, ens ensenya una lliçó important: és important conèixer els productes que cultivem i consumim. No totes les plantes que s'assemblen són iguals, i algunes poden tenir característiques que les fan inadequades per a la nostra cuina. Abans de comprar una planta per a conrear els teus propis aliments, assegura't d'investigar i identificar la varietat correcta per a obtenir els resultats que desitges.

A més, aquesta història ens recorda la importància de valorar els productes frescos i locals. Els espàrrecs de camp, cultivats amb cura i atenció, tenen un sabor i una textura incomparables que els diferencien notablement dels seus homòlegs ornamentals. Si vols gaudir del veritable sabor dels espàrrecs, aposta per productes de temporada procedents de cultius locals.

En definitiva, l'anecdota de l'esparraguera a la floristeria ens serveix com a recordatori divertit i instructiu de la importància de conèixer els aliments que consumim i de valorar els productes frescos i autèntics.

Macabeu, Parellada y Chardonnay,

Els protagonistes del paisatge de Vila-Rodona: la vinya

Vila-Rodona s'envolta d'un paisatge singular dominat per la vinya. Aquest mar de ceps, dividits en petites parcel·les, conformen un entramat característic de la cultura vitivinícola de la regió.

                                      Macabeu

En aquest article, volem aprofundir en els detalls que fan d'aquest paisatge un espai tan especial.

Un mosaic de tradició i modernitat:

Un dels aspectes més cridaners del paisatge vitícola de Vila-Rodona és la coexistència de cultius tradicionals amb tècniques modernes. Així, podem trobar vinyes plantades en vas, el mètode tradicional, al costat de emparrats moderns amb sistemes de conducció més tecnificats.

La forma marca el camí:

La forma i la pendent de cada parcel·la condicionen la direcció de les fileres de ceps. Això crea un dibuix únic al paisatge, on les línies de vinyes s'adapten a la topografia del terreny, donant lloc a una composició geomètrica fascinant.

Un espectacle de colors:

El paisatge vitícola de Vila-Rodona no és estàtic, sinó que canvia constantment al llarg de l'any. A la primavera, el verd tendre dels brots nous aporta un toc de frescor al paisatge. A l'estiu, les fulles s'enfosqueixen i els fruits comencen a madurar, donant a la vinya un aspecte exuberant. A la tardor, els colors es tornen càlids, amb tons ocres, grocs i vermells que dominen el paisatge. I a l'hivern, les vinyes nues dibuixen una trama de branques sobre la terra, esperant l'arribada de la nova temporada.

Un ballet a ritme de poda:

Un dels moments més singulars del paisatge vitícola es produeix a l'hivern, durant la poda. Els podadors, amb els seus moviments rítmics i precisos, van donant forma a la vinya, preparant-la per a la nova brotada. Aquesta activitat tradicional aporta un dinamisme especial al paisatge, convertint-se en un veritable espectacle visual.

En resum, el paisatge vitícola de Vila-Rodona és un espai ple de vida, color i tradició. Un espai que convida a la contemplació i que ens permet connectar amb els ritmes naturals de la terra. Un espai que, sens dubte, mereix ser descobert i gaudit.

SENYALIZACIÓ URBANA

La senyalització urbana: element clau per a la mobilitat i la seguretat a les ciutats

El model de ciutat actual, caracteritzat per una alta concentració d'activitats, genera una forta demanda d'espai i desplaçaments. Això es tradueix en un ús intensiu del sòl urbà i en problemes com la congestió del trànsit.

La senyalització vertical urbana neix de la necessitat de regular l'espai destinat al desplaçament de vehicles i persones. El seu disseny i ubicació són claus per a garantir la seguretat i la funcionalitat de les vies, així com per a crear un entorn urbà més agradable i sostenible.

Especialitzar els carrers:

Un aspecte important a tenir en compte és l'especialització dels carrers en funció del seu rol o missió. Així, podem distingir tres tipus de carrers:

• Vies principals: Destinades a l'accés i sortida de la població o a la realització de desplaçaments llargs.
• Vies secundàries: Permeten apropar-se als barris o interconnectar-los entre ells.
• Vies locals: Són els carrers que estructuren el barri i s'utilitzen per als petits recorreguts interns dels veïns.

Disseny i senyalització:

El disseny i la senyalització de cada tipus de carrer han de ser coherents amb la seva funció. Per exemple, les vies principals necessiten una secció ample que permeti la circulació fluida de vehicles, mentre que les vies locals poden ser més estretes i prioritzar la pacificació del trànsit i la convivència entre vianants i vehicles.

Mobiliari urbà:

El mobiliari urbà, com ara bancs, papereres o lluminàries, ha de ser ubicat de manera que no interfereixi en la circulació i garanteixi la seguretat dels usuaris.

Senyalització restrictiva:

És important ser restrictiu a l'hora de senyalitzar i evitar l'excés de senyals, ja que pot ser contraproduent i generar confusió entre els conductors.

Shared Space:

El concepte de Shared Space (Espai Compartit) proposa un disseny urbà que minimitza la senyalització vertical i horitzontal, confiant en la responsabilitat individual dels usuaris per a regular la seva circulació.

En resum, la senyalització urbana és un element clau per a la mobilitat i la seguretat a les ciutats. Un disseny i una ubicació correctes de la senyalització, juntament amb la pacificació del trànsit i la promoció de modes de transport sostenibles, poden contribuir a crear ciutats més amables i habitables.

Recursos addicionals:

• Manual de senyalització urbana per a la ciutat de Barcelona: https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/90406/1/1918.pdf
• Shared Space: https://en.wikipedia.org/wiki/Shared_space