dissabte, 10 de setembre del 2011

CULTIU EN FEIXES

El cultiu en feixes: Un aliat per a la recuperació del bosc

El cultiu en feixes, també conegut com a bancals o terrasses, és una tècnica ancestral que ha demostrat ser un aliat valuós per a la recuperació del bosc. Aquest sistema consisteix a disposar el terreny en feixes planes i horitzontals, generalment en zones muntanyoses o amb pendents pronunciades.

Un exemple clar dels beneficis del cultiu en feixes es pot observar en la recuperació d'un bosc afectat per un incendi. Dos anys després del foc, les feixes encara són visibles, i els rebrots d'oliveres que antigament s'hi conreaven creixen amb més rapidesa que els pins. Aquesta vegetació emergent ajuda a protegir el sòl i facilita la regeneració de la flora.

Els avantatges del cultiu en feixes per a la recuperació del bosc són:

  • Reducció de l'erosió: Les feixes actuen com a barreres naturals que frenen la pèrdua de sòl, un problema crític en zones amb pendents pronunciades i sense vegetació.
  • Conservació del sòl i la humitat: La superfície plana de les feixes afavoreix la retenció d'aigua i nutrients, elements essencials per al creixement de les plantes.
  • Acceleració de la regeneració: La vegetació preexistent en les feixes, com ara els rebrots d'oliveres, serveix com a punt de partida per a la regeneració del bosc, atraient fauna i flora beneficioses.
  • Implantació natural i no invasiva: El cultiu en feixes s'integra a l'entorn natural, evitant la necessitat d'intervencions invasives que puguin perjudicar la recuperació del bosc.

En resum, el cultiu en feixes es presenta com una tècnica sostenible i efectiva per a la recuperació del bosc. A més de reduir l'erosió i conservar el sòl, les feixes faciliten la regeneració natural de la vegetació i la creació d'un ecosistema resilient.


divendres, 9 de setembre del 2011

ESTRUCTURA DEL PAISAJE por María Cristina Morláns


El paisatge: estructura, funció i importància

Un paisatge és una àrea heterogènia composta per un grup d'ecosistemes que es repeteixen al llarg i ample en formes similars. La vegetació, com a element principal, proporciona una estructura i funcions vitals per al bon funcionament del paisatge.

Funcions de la vegetació:

  • Producció d'aliments i habitatge per a la vida silvestre.
  • Filtració d'aigua i protecció contra l'erosió del sòl.
  • Embelliment del paisatge i regulació del clima.

Elements estructurals del paisatge:

  • Matriu: La part més connectada del paisatge, composta per la vegetació dominant.
  • Pedaç: Àrees homogènies de vegetació dins de la matriu.
  • Corredors: Elements lineals que connecten parches similars.

La importància de la matriu:

La matriu té un paper crucial en el flux d'energia, materials i organismes dins del paisatge. La seva fragmentació per la construcció d'infraestructures pot afectar la salut del ecosistema.

Pedasos i Corredors:

  • Pedasos: Proporcionen habitatge i protecció per a la flora i fauna.
  • Corredors: Faciliten la migració, la dispersió de llavors i el flux genètic entre parches.

Orillas o bordes:

Són les fronteres entre elements de diferent composició i estructura. Poden actuar com a límits, zones de transició o hàbitats importants en si mateixos.

El disseny del paisatge:

El disseny d'un paisatge ha de tenir en compte la seva estructura i funcions per a garantir la seva salut i sostenibilitat. Això implica:

  • Mantenir la integritat de la matriu.
  • Protegir i restaurar els parches i corredors.
  • Dissenyar les orillas de manera que minimitzin els impactes negatius.

En conclusió, el paisatge és un sistema complex i delicat que proporciona beneficis ecològics, socials i econòmics. La comprensió de la seva estructura i funció és crucial per a la seva protecció i gestió sostenible.

Recursos addicionals:

  • Llibre: "Landscape Ecology" de Richard T. Forman and Michel Godron
  • Web: "The Nature Conservancy"
  • Web: "World Wildlife Fund"