Codi de Gestió Sostenible (CGS) - Ripollès

El Codi de Gestió Sostenible: Un full de ruta per al desenvolupament rural

El Codi de Gestió Sostenible (CGS) és una eina innovadora que promou la implantació de polítiques de gestió socialment responsable en organitzacions públiques i privades dels territoris rurals. Impulsat per la Fundació Garrotxa Líder l'any 2005, el CGS busca contribuir al creixement equilibrat i sostenible d'aquestes zones.

Principis i estructura del CGS:

El CGS es basa en 29 articles o compromisos que defineixen les mesures a prendre per a una gestió socialment responsable. A més, inclou 158 indicadors per a mesurar el compliment d'aquests compromisos i impulsar la millora contínua en termes de Responsabilitat Social Empresarial (RSE).

Un dels elements diferenciadors del CGS és la seva atenció al territori. Inclou 46 indicadors específics (IT) que permeten avaluar la contribució de les organitzacions a la valorització i desenvolupament sostenible del seu entorn.

Aquests indicadors IT se centren en:

• Foment de l'economia autòctona i dels recursos locals.
• Innovació.
• Intercooperació i sinergies entre actors.
• Valorització i preservació del paisatge i el medi.
• Foment de la identitat sociocultural.
• Millora de la cohesió social i la qualitat de vida.

Beneficis del CGS per a les organitzacions:

• Posar en valor les especificitats i singularitats del territori.
• Contribuir a la creació d'un entorn sostenible, competitiu i cohesionat.
• Dignificar la funció empresarial i millorar la reputació corporativa.

Objectius del CGS:

• Impulsar la sostenibilitat i la RSE en les activitats econòmiques dels territoris rurals.
• Avançar cap a la creació de Territoris Socialment Responsables.
• Afavorir la intercooperació i la creació de sinergies entre territoris rurals sostenibles.

El CGS és una eina valuosa per a les organitzacions que busquen contribuir al desenvolupament sostenible dels territoris rurals. El seu enfocament integral, que combina la RSE amb la valoració del territori, el converteix en una guia pràctica per a la construcció d'un futur més prósper i equitatiu.

Recursos addicionals:

• Pàgina web del Codi de Gestió Sostenible: https://www.ripollesgesbisaura.org/codi-de-gestio-sostenible/
• Llibre: "El Codi de Gestió Sostenible: Una eina per a la Responsabilitat Social Empresarial al món rural" 

Zona fluvial, sistema hídric, zona inundable.

Les tres zones de l'espai fluvial: fluvial, sistema hídric i inundable

El paisatge fluvial, format per la llera del riu, les riberes i les zones adjacents, es divideix en tres zones amb funcions i característiques diferenciades: la zona fluvial, el sistema hídric i la zona inundable.

1. Zona fluvial:

• Espai necessari per preservar el riu i la seva morfologia, incloent la llera i les riberes.
• Protegeix la qualitat de l'aigua, els sistemes biològics associats i la connexió entre ecosistemes.
• Delimitada per la línia de les crescudes màximes de 10 anys, considerant aspectes ambientals i usos riberencs.

2. Sistema hídric:

• Zona reservada per al pas del flux d'aigua en cas d'avinguda, minimitzant el risc d'inundacions.
• Permet la relació ambiental entre el riu i els elements naturals del seu entorn.
• Delimitada per la línia de cota d'inundació de l'avinguda de 100 anys, assegurant continuïtat al llarg del curs fluvial.

3. Zona inundable:

• Zona ocupada pel riu esporàdicament en cas d'avingudes extraordinàries.
• La seva preservació busca evitar danys importants, permetent modificacions controlades per l'activitat humana.
• Delimitada per la línia de cota d'inundació de l'avinguda de 500 anys, considerant la magnitud i freqüència de les inundacions.

Comprendre les funcions i característiques de cada zona és crucial per a la gestió sostenible del paisatge fluvial. La protecció d'aquestes zones garanteix la salut del riu, la biodiversitat i la seguretat de les persones que habiten els seus voltants.

A més dels beneficis ecològics, la protecció de les zones fluvials aporta beneficis socials i econòmics:

• Prevenció d'inundacions: Les zones inundables actuen com a espai natural de laminació de les avingudes, reduint el risc d'inundacions en zones urbanes i agrícoles.
• Filtració d'aigua: La vegetació de ribera ajuda a filtrar l'aigua i eliminar contaminants, millorant la seva qualitat.
• Biodiversitat: Les zones fluvials acullen una gran diversitat d'espècies vegetals i animals, contribuint a la conservació del medi ambient.
• Oci i turisme: Els paisatges fluvials ofereixen oportunitats per a la pràctica d'esports, el senderisme i el turisme natural.

La gestió sostenible de les zones fluvials requereix la col·laboració de diversos actors: administracions públiques, propietaris de terres, científics i la societat en general. A través d'una planificació responsable i una acció conjunta, podem garantir la protecció d'aquestes zones vitals per al present i el futur.

Recursos addicionals:

• Agència Catalana de l'Aigua
• Observatori del Paisatge de Catalunya
• Llibre: "Espais fluvials: Gestió i planificació" de Joan Manuel Vila i Valentí