dimarts, 30 d’abril del 2024

PROJECTE LIFE OLIVARES

Recuperant la terra: Un exemple de restauració d'antigues terres de cultiu amb LIFE Olivares 

Els paisatges agrícoles abandonats són una realitat cada vegada més present a Catalunya. La intensificació de l'agricultura, la competència amb altres usos del sòl i l'envelliment del sector agrari han provocat que moltes terres de cultiu quedessin sense ús, degradant-se gradualment i perdent el seu valor ecològic i paisatgístic.

Enfront d'aquesta situació, sorgeixen projectes com LIFE Olivares , una iniciativa cofinançada per la Unió Europea que busca recuperar i revitalitzar terres agrícoles abandonades a les comarques de l'Anoia, el Bages i la Conca de Barberà. El projecte se centra en la restauració dels marges, aquelles zones de transició entre camps conreats, boscos o altres ecosistemes que sovint són menypreuades però que tenen un paper vital en la conservació de la biodiversitat, la regulació del clima i la protecció del sòl.

Un exemple d'èxit: El cas de LIFE Olivares 

LIFE Olivares aborda la restauració dels marges de manera integral, implementant una sèrie d'accions estratègiques:

  • Eliminació de vegetació invasora: S'eliminen espècies com bardales i acàcies que competeixen amb les plantes autòctones i degraden el sòl.
  • Plantació d'arbres i arbustos autòctons: Es repobla la zona amb espècies com oliveres silvestres, ametllers, garrofers i espinalbes, que aporten ombra, protecció al sòl i habitat per a la fauna local.
  • Creació de pastures per al bestiar: S'estableixen zones de pastura extensiva per a afavorir l'alimentació del bestiar i la regeneració natural del sòl.
  • Construcció de murs de pedra seca: Aquests murs delimiten els marges, eviten l'erosió del sòl i aporten un valor cultural i paisatgístic afegit.
  • Implementació de tècniques agrícoles sostenibles: Es promouen pràctiques com l'agricultura ecològica i la rotació de cultius per a reduir l'impacte ambiental i fomentar la salut del sòl.

Beneficis de la restauració de terres agrícoles abandonades:

La restauració de terres agrícoles abandonades aporta una sèrie de beneficis ambientals, socials i econòmics:

  • Augmenta la biodiversitat: Els marges restaurats proporcionen hàbitat per a una gran varietat d'espècies de plantes, animals i insectes, contribuint a la conservació de la biodiversitat local i regional.
  • Millora la qualitat del sòl: La vegetació dels marges ajuda a prevenir l'erosió del sòl, a augmentar la seva fertilitat i a retenir l'aigua.
  • Regula el clima: Els marges actuen com a corredors ecològics que faciliten la migració de les espècies i contribueixen a la regulació del microclima local.
  • Protegeix els cultius: Els marges poden actuar com a barreres naturals contra plagues i malalties que afecten els cultius.
  • Millora la qualitat de l'aigua: La vegetació dels marges ajuda a filtrar l'aigua de pluja i a reduir la contaminació de les aigües superficials i subterrànies.
  • Augmenta la producció d'aliments: La restauració dels marges pot crear noves oportunitats per a la producció d'aliments ecològics i productes forestals no maderables.
  • Millora la bellesa natural del paisatge: Els marges restaurats contribueixen a la bellesa natural del paisatge i a la millora de la qualitat de vida de les persones que hi viuen.

LIFE Olivares : Un model per a la restauració del paisatge rural català

El projecte LIFE Olivares demostra que la restauració de terres agrícoles abandonades és possible i pot aportar beneficis tangibles per al medi ambient, la societat i l'economia. El seu model d'intervenció integral, que combina la restauració ecològica amb la implementació de pràctiques agrícoles sostenibles, pot ser replicat en altres zones de Catalunya i servir com a exemple per a la revitalització del paisatge rural català.

dilluns, 29 d’abril del 2024

GARRIC

El Garric: Un Pilar de la Flora Mediterrània 

Introducció:

El garric (Quercus ilex) és un arbust emblemàtic que conforma part essencial del paisatge del Alt Camp de Tarragona i de tota la regió mediterrània. La seva presència distintiva i les seves múltiples funcions ecològiques enriqueixen els ecosistemes locals i ofereixen una sèrie de beneficis ambientals i paisatgístics. 

Característiques del Garric:

El garric és un arbre de fulla perenne que pertany al gènere Quercus, de la família de les fagàcies. Les seves característiques principals inclouen:

  1. Fulles coriàcies: Les fulles del garric són coriàcies, brillants i de color verd fosc. Aquesta adaptació ajuda l'arbre a reduir la pèrdua d'aigua i a resistir les condicions de sequera pròpies del clima mediterrani.

  2. Escorça grisa i rugosa: L'escorça del garric és grisa i rugosa, amb fissures profundes que s'adapten a mesura que l'arbre creix. Aquesta característica contribueix a la seva resistència a incendis forestals i altres pertorbacions ambientals.

  3. Acorns comestibles: El garric produeix glans o bolets comestibles que són una font d'aliment important per a la fauna local, com ara els porcs senglars, els esquirols, diverses espècies d'ocells i fins i tot alguns mamífers més petits.

  4. Relació del Garric amb la Fauna:

El garric té una estreta relació amb la fauna local, jugant un paper crucial en la seva supervivència i reproducció. Els seus glans comestibles són una font d'aliment essencial per a moltes espècies, especialment durant els mesos d'hivern quan la disponibilitat d'altres aliments és escassa. A més, els boscos de garric ofereixen protecció contra els depredadors i les condicions climàtiques extremes, proporcionant un hàbitat segur per a la nidificació, la cria i el descans d'una gran varietat d'animals.

Algunes de les espècies que es beneficien més del garric inclouen:

  • Porcs senglars(Sus scrofa): Els porcs senglars són grans omnívors que consumeixen grans quantitats de glans, convertint-se en una de les principals espècies dispersadores de llavors per aquest animal.

  • Esquirols (Sciurus spp.): Els esquirols també són grans consumidors de glans, amagant-los per a l'hivern o enterrant-los per plantar nous arbres de garric de manera involuntària.

  • Ocells: Moltes espècies d'ocells, com ara els tords, els pinsans i els picots, s'alimenten dels glans i dels insectes que habiten els boscos de garric.

  • Rèptils: Els rèptils com ara les sargantanes i les serps troben refugi i protecció entre les branques i les fulles del garric, a més de poder aprofitar els insectes que hi viuen.

  • Insectes: Els boscos de garric acullen una gran diversitat d'insectes, molts dels quals juguen un paper important en la pol·linització d'altres plantes i en el control de poblacions de plagues.

Beneficis del Garric en el Paisatgisme :

El garric aporta diversos beneficis al paisatge i altres regions mediterrànies, no només pel seu paper en la fauna, sinó també per la seva importància ecològica i estètica:

  • Resiliència ambiental: El garric és una espècie resistent i adaptable que ajuda a estabilitzar els ecosistemes locals i a mitigar els efectes del canvi climàtic i altres 
    • Resiliència ambiental: El garric és una espècie resistent i adaptable que ajuda a estabilitzar els ecosistemes locals i a mitigar els efectes del canvi climàtic i altres pertorvacions ambientals .

    • Serveis ecosistèmics: El garric proporciona una sèrie de serveis ecosistèmics essencials, com ara la regulació del cicle de l'aigua, la prevenció de l'erosió del sòl i la conservació de la biodiversitat.

    • Recursos sostenibles: Els recursos derivats del garric, com els glans i la llenya, poden ser utilitzats de manera sostenible per a la producció d'aliments, combustible i altres productes.

    Conclusió:

    El garric és una espècie clau en el paisatge del Alt Camp i en tota la regió mediterrània. Amb les seves múltiples característiques i beneficis, enriqueix els ecosistemes locals, ofereix refugi i aliment a la fauna, i contribueix a la bellesa i la sostenibilitat del paisatge. El seu paper vital destaca la importància de conservar i gestionar de manera sostenible els boscos de garric i altres hàbitats naturals per a les generacions futures. En el paisatgisme  el garric continua sent un element fonamental que mereix ser valorat i protegit.